"La decisió de Brandes" Eduard Márquez (empúries)
"LA IMPORTÀNCIA DELS DETALLS"Un regal endarrerit, aquest premi Octavi Pellissa 2005, que ens ofereix en Eduard Márquez, amb aquesta novel·la de “La decisió de Brandes”. Un llibre breu (només 125 pàgines) però intens, una joia de recomanació obligada, una de les millors lectures que he fet en el que portem de 2007, i evidentment sense desmerèixer la resta. Però aquesta novel·la m’ha sorprès, captivat, seduït i enganxat, fins a la fi, des de la primera pàgina.
El llibre s’inicia amb una anècdota que en fonamenta tot l’obra, la anècdota en qüestió es el fet de decidir o elegir, la frase inicial: “tu tries”, serveix com a detonador i arran d’aquest succés, el personatge principal fa, ens exposa, una revisió de la seva trajectòria vital, a traves de la qual se’ns parla de la solitud, la memòria, la mort, la dignitat i la resistència a l’absurd i les injustícies.
Crec que la base de la novel·la, el fet o acte de decidir, al que es enfrontat el protagonista per causes externes, forma part o passa a un segon pla, i conforma el marc o escenari perfecte on desenvolupar la resta de qüestions, les qüestions importants.
Doncs bé, tot això, escrit de forma impecable i amb aquest lirisme que tant m’agrada trobar en els llibres, la manera de dir les coses que m’ha fet subratllar moltes parts del text (m’agrada llegir amb un llapis a la ma i marcat els fragments que més m’agraden), aquesta narrativa poètica que embolcalla de forma sublim el fons i que en fat un tot complet i circular.
En definitiva una obra grandiosa tant en la seva forma com en el seu fons, aneu compreu-la i llegiu-la:
“A mesura que avança, la vida es transforma en un cúmul d’absències.”
“Al capdavall, a la vida passen poques coses importants, i suposo que cal pensar-hi sovint per entendre-les del tot, si es que això és possible.”
“De fet, què arribem a saber de les persones que hem estimat? De l’Alma, només allò que va voler compartir amb mi. La resta s’ha perdut per sempre”
“Amb el temps, he arribat a la conclusió que, quan es comprèn massa bé el patiment d’algú altre, es deixa de ser la persona adequada per consolar-lo”
4 comentaris:
Del Marquez, que és un stajanovista a l'hora d'escriure, li conec "El silenci dels arbres", que em va agradar força. Aquest que ressenyes, després de llegir bones crítiques, com la teva, està a la llista d'espera. Un home que poleix molt els seus escrits, traient tot el que és greix, oi?
Doncs això sembla, no son textos deixats a l'atzar sinó molt treballats d'altra forma se'm fa difícil que algú pugui tenir la capacitat de produir un textos d'aquesta qualitat sense el treball de reescriure i corregir.
Vaig estar en un curs de narrativa amb l'Eduard Márquez i és ben veritat això de què reescriu, reescriu, corregeix i corregeix...un molt bon escriptor, amant del detall i la feina ben feta.
Si podeu, llegiu-ne els seus contes, són molt bons!
M'apunto "El silenci dels arbres" a la llista de pendents de llegir, doncs "La decisió de Brandes" ja l'he llibrofagat...hehe.
Si en tinc a llista i "L'eloqüència del franctirador". I ja que m'ho recomanes també passaré comptes dels contes. Merci!
Publica un comentari